Aquest enregistrament forma part del disc LP The Symphonic Ellington enregistrat en diverses ciutats d’Europa durant una de les gires del Duke pel Vell Continent. La idea que Ellington portava en ment era la d’enregistrar diverses composicions seves arranjades per a la seva pròpia orquestra amb l’afegitó d’una formació simfònica (la de cada una de les ciutats on s’efectuava l’enregistrament: Paris, Estocolm, Roma i Milà).
Aquesta peça forma part d’una composició dividida en tres parts i aquesta és la segona i segurament la més interessant. Executada en tempo moderat, una intrigant part de piano tocada per Duke Ellington com només ell sap fer-ho, crea un clima de misteri que la seva orquestra reprodueix i perllonga de forma fascinant, formant un bloc compacte amb la formació simfònica. Després Ellington al piano i Ray Nance al violí improvisen una mena de diàleg d’allò més captivador. A continuació, és Johnny Hodges al saxo alt el que improvisa de manera súper-swingant sobre un fons en què fins i tot els violins simfònics semblen arrossegats pel swing de Hodges. A aquest el succeeix Lawrence Brown al trombó que, com sovint li passa, resulta una mica emfàtic. En la part final les dues orquestres es fonen en un arranjament d’una riquesa admirable i per posar el punt i final, Ellington des del seu piano ens torna a fascinar des de la intriga i el swing.