Aquesta interpretació forma part de l’adaptació al llenguatge del jazz que Duke Ellington, amb la col·laboració de Billy Strayhorn, i amb el títol The Nutcracker Suite, va fer de la música del ballet de Txaikovski El trencanous; una magistral lliçó on queda ben demostrat que el jazz no depèn del material musical del que es parteix, sinó de com es tracta aquest material i com s’interpreta.
Aquest és el primer tema, està executat en un tempo mig que Sam Woodyard a la bateria (molt ben enregistrat) i Aaron Bell al contrabaix swingen de forma irresistible, arrossegant a tota l’orquestra. Hi ha intervencions en solo de Paul Gonsalves al saxo tenor, Booty Wood al trombó amb la sordina wa.wa i Ray Nance a la trompeta en un passatge d’un gran lirisme. Però, el millor de tot son els passatges de conjunt swingats intensament per tota l’orquestra sota l’impuls de Sam Woodyard.