El pianista Tete Montoliu ha estat el jazzman català i de tot l’Estat Espanyol més conegut a nivell internacional, havent actuat amb una gran quantitat de jazzmen nord-americans i europeus. Bon coneixedor de la tradició del piano-jazz, el seu estil apunta cap al Bebop i el Hard bop, fent gala d’una forta personalitat, caracteritzada per una tecleig ple de nervi, una exuberant imaginació musical i un feeling profund, emotiu, en la interpretació de balades.
Aquest és un dels primers enregistraments que Tete Montoliu va fer sota el seu nom, és a dir, com a titular del disc. L’acompanyen alguns dels millors jazzmen catalans del moment, en especial Ricard Roda al saxo alt. La peça, una composició de Gerry Mulligan del 1952, o sigui, força recent en el moment del present enregistrament, té la clàssica estructura de 32 compassos amb pont (A, A, B, A). L’execució, en tempo ràpid, conté cinc chorus: un primer d’exposició del tema per tot el conjunt; un segon chorus de Ricard Roda al saxo alt, amb un bon estil que encara milloraria en els anys a venir; dos chorus de piano de Tete Montoliu que ja mostra les seves qualitats de jazzman, amb un fraseig àgil, incisiu, i una gran fluïdesa i facilitat en el seu discurs (malgrat les intempestives puntuacions del bateria a l’inici del segon d’aquests chorus); el pont d’aquest segon chorus és a càrrec del contrabaix d’Eduardo Garcia; finalment, un chorus de retorn al tema en què el pont és executat per Ramon Farran a la bateria.