Champion Jack Dupree és un cantant i pianista de blues urbà, d’un estil més aviat elemental, rudimentari, però d’una gran puresa i autenticitat. Aquí el trobem al front d’un petit conjunt en el què destaca la presència del formidable Larry Dale, un dels millors guitarristes (i cantant) de blues de la seva generació. En referència a aquesta interpretació, el crític francès Hugues Panassié escriu:
“. . . tinc una feblesa per Strollin’ [. . .] en el què Champion Jack Dupree parla en lloc de cantar, dient cada frase amb un accent típicament negre i aturant-se freqüentment per deixar que el seu piano completi les frases; aquests intercanvis entre la veu i el piano produeixen un efecte fascinant. I això swinga! El Champ i els seus músics estan cada vegada més in the groove i, quan cap al final de la interpretació, després de la invitació Let’s stroll now que llença Jack Dupree, Larry Dale toca el seu chorus de guitarra a doble corda, repetint els mateixos acords amb un feeling extraordinari, ens submergim veritablement en el més profund del blues. Un sent a cada vibració de la guitarra de Larry Dale, el molt que aquest està atrapat per l’ambient que ha creat Champion Jack Dupree. Aquest chorus de guitarra és la quinta essència del blues com, d’altra banda, tot el que fa al piano Champion Jack Dupree.”
(Hugues Panassié, Bulletin du Hot Club de France nº 94. Gener 1960)