HARLEM CONGO

Chick Webb, és per molts crítics i aficionats de l’Època Swing, el millor dels bateries que ha donat el jazz; en tot cas, hi ha unanimitat en considerar-lo com un dels més importants en la història d’aquesta música. Malgrat una constitució física deficient (era contrafet), la seva potència, la seva habilitat tècnica, el seu swing explosiu, no han estat superats per cap altre. Com a bateria de big band, el seu acompanyament, les seves puntuacions i breaks arrosseguen i impulsen a tota una orquestra. Com a solista, els pocs testimonis que hi ha enregistrats en aquest aspecte, realment electritzants, també el situen en l’elit dels percussionistes. L’orquestra que va dirigir durant els anys ’30 és una de les més importants de la Swing Era i una de les favorites de l’exigent públic de balladors que freqüentava el famós Savoy Ballroom de Harlem. A part de la seva labor des de la bateria i d’uns quants solistes de veritable categoria, un dels principals factors de l’èxit d’aquesta formació va ser la incorporació de la jove Ella Fitzgerald com a vocalista de la banda, on es va iniciar la seva brillant carrera professional.

D’aquest important enregistrament de l’orquestra de Chick Webb, el crític francès Hugues Panassié en diu el següent en la seva crònica:

“Harlem Congo (igualment titulat Congo a seques – 1937) és potser el més bell de tots els enregistraments de Chick Webb. L’arranjament muntat amb riffs simples i eficaços, permet a l’orquestra tocar amb un màxim de swing. [. . .] En els dos primers chorus de conjunt (exposició del tema, després riffs), l’orquestra swinga tant com la de Count Basie dels grans dies. Un se sent colpejat immediatament pel swing fabulós de Chick Webb (l’enregistrament permet percebre el seu impressionant joc de pedal sobre el bombo, que, visiblement, arrossega tota l’orquestra). Després d’un interludi, Taft Jordan agafa un chorus de trompeta ple de gags (salvat del pont, tocat pels trombons), després ve un enèrgic chorus de clarinet* [. . .]. El pont d’aquest chorus està tocat per Sandy Williams al trombó. El penúltim chorus consisteix en riffs de clarinet i metalls alternant-se. El swing esdevé d’una intensitat increïble. I som a l’apoteosi: un solo de bateria de Chick Webbsobre els tres quarts del chorus final, el més bell, potser, de tots els solos de bateria que mai s’hagin enregistrat. Aquest solo de bateria és en tota propietat indescriptible. “Explica una història” com pocs solos de bateria mai no ho han fet. L’encadenament de frases rítmiques és d’una lògica admirable i, per descomptat, aquestes figures rítmiques estan executades de tal manera que un creuria seguir la trama melòdica que es desenvolupa en el cap de Chick Webb. La força percucient d’aquest solo és EXTRAORDINÀRIA. Cap bateria ha igualat aquesta potència i aquest punch. Al final del seu solo, Chick Webb instal·la un nou tempo perquè tota l’orquestra executi els 8 darrers compassos del chorus en tempo lent: la manera en què Chick Webb dona pas a aquest canvi de tempo, és la signatura, la grapa del mestre. Chick Webb prepara indirectament aquest canvi de tempo des de l’inici del pont(des del compàs 17 del seu solo), comença a anunciant-lo en el compàs 21 i donant un magistral cop de fre d’un swing impressionant, l’estableix de manera veritablement grandiosa en el curs del darrer compàs. Diversos grans bateries han executat canvis de tempo d’aquesta mena al final d’un disc, però en va cercaríeu un que ho hagi fet amb un swing comparable al de Chick Webb a Harlem Congo.”

(Hugues Panassié, Bulletin du Hot Club de France nº 81.Octubre 1958)

Nota*.- Els dubtes sobre l’autoria d’aquest solo s’han resolt atribuint-lo a Louis Jordan.