DARDANELLA

Hi ha un cert consens en considerar els següents tres pianistes com els més importants i influents dintre del que s’anomena jazz clàssic: Earl Hines, Fats Waller i Art Tatum. Si pel que fa a les qualitats específicament jazzístiques, els swing i la força expressiva, podríem dir que estan igualats al més alt nivell, hi ha altres aspectes en que Art Tatum supera als altres dos. En primer lloc, malgrat la seva discapacitat visual, pel seu prodigiós virtuosisme instrumental que s’ha arribat a considerar fins i tot superior al dels més destacats concertistes de piano del món de la ”música clàssica”, la qual cosa li permet un discurs d’una riquesa, d’una opulència i una complexitat incomparables. En segon lloc, per la seva creativitat il·limitada, la seva imaginació exuberant, tant en el sentit melòdic com harmònic, essent capaç de modificar les harmonies d’una peça donant-li nous i interessants colors, i al mateix temps mantenir-ne el caràcter i fer que sigui fàcilment identificable. La paraula geni en el seu cas no és exagerada.

En aquest enregistrament Art Tatum està sol al piano per interpretar aquesta peça, elperfum una mica especial de la qual i l’èxit que va tenir en el seu temps, ha induït molts jazzmen a incloure-la en el seu repertori. En la seva versió, en tempo mig-ràpid, Art Tatum en molts passatges fa un ús admirable de la seva mà esquerra, inspirant-se en les figures utilitzades habitualment perWillie Smith The Lion. En paral·lel, la seva mà dretapercudeix amb una força rítmica i es desplaça amb una agilitat impressionants; tot plegat, formant un conjunt d’una rica musicalitat i una profunda i matisada sensibilitat.