Zutty Singleton és, junt amb Baby Dodds, el bateria més important que coneixem pel disc dintre de l’estil New Orleans. Ha acompanyat els solistes més importants d’aquest estil, començant pels discs que va enregistrar amb Louis Armstrong i Jelly Roll Morton a finals dels anys vint, seguint amb els seus enregistraments amb Sidney Bechet, Kid Ory, Mezz Mezzrow, etc. també apareix a les pel·lícules Stormy Weather (1943) al costat de Fats Waller, New Orleans (1946) al costat de Louis Armstrong i a L’Aventure du Jazz (1969). La pulsació amb que anima el seu joc de bateria és exactament el què s’entén per New Orleans beat, amb aquest punt de retard en les puntuacions que li donen l’aire gansoner propi de l’estil. Els seus redoblaments sobre la caixa i altres accessoris de la bateria són magistrals i seu joc amb el pedal del bombo produeix una pulsació d’una plenitud, una gravetat i una vitalitat dintre de la seva serena regularitat, que es pot dir que evoca els batecs d’un cor. En aquest disc LP, Zutty and The Clarinet Kings, enregistrat en l’època final de la seva carrera, apareix en plena forma, envoltat de músics de categoria inferior, però l’enregistrament de la seva bateria és tan perfecte, que es pot afirmar que és un dels millors discs per estudiar el seu estil.
Aquesta antiga peça està enregistrada només pel trio rítmic en el què, a part de Zutty Singleton, destaca Bob Greene, un dels pianistes blancs que millor ha captat l’estil i l’esperit de la música de Jelly Roll Morton. La interpretació, en un alegre tempo mig, ens permet apreciar les múltiples variants del joc de bateria amb que Zutty Singleton acompanya el piano de Bob Greene, el partit que treu dels diversos accessoris de la bateria, la qualitat i els matisos de la seva percussió i el swing intens, dintre del més pur accent New Orleans, amb que anima la seva execució.