Tema

Torna enrere

SUGAR BLUES

Titulars:

  • Ory, Kid

Formació:

Combo

Gènere i estil:

  • NEW ORLEANS (JAZZ)

Intèrprets:

  • Alcorn, Alvin

    • Trumpet
    Solista

  • Ory, Kid

    • Trombone
    Solista
    Acompanyant

  • Gomez, Phil

    • Clarinet

  • Reason, Lionel

    • Piano
    Solista
    Acompanyant

  • Davidson, Julian

    • Guitar

  • Braud, Wellman

    • Bass
    Acompanyant

  • Hall, Minor

    • Drums
    Acompanyant

Audició:

Comentaris:

Kid Ory ha estat sens dubte el millor trombonista d’estil New Orleans que ha existit. La seva sola presència en un conjunt és una garantia de qualitat en les típiques improvisacions col·lectives pròpies d’aquest estil. Kid Ory, més que cap altre músic, sap triar les notes, el lloc oportú on col·locar-les i com executar glissandos perquè una improvisació col·lectiva tingui qualitat, soni plena i equilibrada; a més, els altres músics que toquen al seu costat (trompeta i clarinet) s’encomanen d’aquest sentit del joc de conjunt i normalment milloren el seu rendiment de manera notable. D’altra banda, és un solista magnífic, d’estil sobri, però molt expressiu i swingant, i la manera en que fa sonar les notes amb la seva ampla, generosa sonoritat, a vegades una mica rugosa, transmet una calidesa i una noblesa de sentiments reconfortant. En aquest enregistrament està al capdavant de la seva orquestra, el conjunt que millor ha fet reviure l’estil New Orleans autèntic durant les dècades dels anys ’40 i ‘50 fins a començaments dels anys seixanta, quan Kid Ory decideix retirar-se. La formació, relativament estable, ha comptat durant molt de temps amb una secció rítmica de primera qualitat i una secció melòdica de nivell més variable, que la sola presència de Kid Ory fa semblar millor.

Aquesta peça, interpretada en tempo semi-lent, no és un blues clàssic, sinó que té una estructura de 18 compassos sense pont (4A, 4B, 4A’, 6C) amb una melodia molt bonica que inclou un break en els compassos 7-8, break que reapareix en cada chorus executat pel solista corresponent. La interpretació conté un primer chorus d’exposició del tema en forma d’improvisació col·lectiva (break a càrrec d’Alvin Alcorn a la trompeta amb sordina); un chorus de clarinet de Phil Gomez; un de trompeta d’Alvin Alcorn, molt melodiós i amb un break magistral; un de trombó de Kid Ory amb les virtuts assenyalades més amunt; un de piano de Lionel Reason ple de dinamisme; el chorus final és una improvisació col·lectiva liderada per la melodiosa trompeta d’Alvin Alcorn i amb un break súper-swingant de Wellman Braud al contrabaix. En aquest darrer chorus, més encara que en els altres, es deixa notar el formidable acompanyament de bateria de Minor Hall, que executa un redoblament magnífic sobre la caixa i cap al final accentua el back beat sobre el plateret amb una força i, al mateix temps, una elasticitat sensacionals.