ISN'T IT ROMANTIC?

Ahmad Jamal és una de les personalitats més originals que han sorgit en el piano-jazz en la segona meitat del segle XX. Amb certes influències d’Art Tatum i d’Erroll Garner, aquest pianista ha creat un estil molt personal que, a un cert grau de sofisticació i refinament en el fraseig de la ma dreta i en la utilització de les harmonies dels temes, hi juxtaposa pinzellades d’un cert brutalisme, amb una brusca i potent execució d’acords d’un fort impacte rítmic. Ahmad Jamal sap jugar de manera molt intel·ligent i sensible amb els contrastos, sap donar valor expressiu als silencis i, de tant en tant, deixa anar pinzellades d’humor molt ben emplaçades. Aquesta interpretació pertany a l’àlbum doble Ahmad Jamal’s Alhambra,enregistrat en directe al front del seu trio més celebrat, aquell en que compta amb la complicitat del seu contrabaixista, el magnífic Israel Crosby, amb el qual existeix una entesa perfecta.

Aquesta peça presenta una estructura de 32 compassos sense pont (A, B, A, B’). La interpretació d’Ahmad Jamal, en tempo moderat, comprèn un total de tres chorus i mig (A, B’). Després del chorus d’exposició del tema, a partir del segon, el trio es posa a swingar amb tota naturalitat, sense forçar gens, però amb un muscle rítmic àgil, flexible, ballador, o com diuen els músics, el trio “camina” (walkin’), amb una agilitat i una flexibilitat, que no cedeix un sol moment, al contrari, aquest swing que ens remou per dintre va creixent i la interpretació podria durar molt més temps pel nostre més gran plaer sense fatigar-nos. Ahmad Jamal juga sàviament als contrastos, amb un sentit dels dinàmics admirable; Israel Crosby al contrabaix i Vernell Fournier a la bateria, s’acoblen perfectament al joc d’Ahmad Jamal per donar aquesta sensació incomparable, tan gratificant, de swing de conjunt.