UNDECIDED

Jonah Jones, no solament ha estat un dels trompetes que més han destacat al llarg de l’Època Swing, sinó que quan el declivi d’aquesta època gloriosa va deixar molts músics en una situació precària, Jonah Jones va trobar la manera de tirar endavant i assolir un notable èxit, actuant en clubs importants i enregistrant nombrosos discs. La fórmula va consistir en presentar-se al front d’un quartet (acompanyat de piano, contrabaix i bateria), triar un repertori amb molts temes populars, tractar-los de manera molt directa i senzilla, tocar sobre ritmes enganxosos, principalment el shuffle, i fer un ús habitual de sordines diverses, la qual cosa matisava i endolcia l’estridència de la trompeta i oferia una gran varietat de sons i registres. Ara bé, aquest plantejament, diguem-ne “comercial”, no ha de privar-nos de copsar l’enorme qualitat de Jonah Jones com a jazzman movent-se en aquest context. La present interpretació, per exemple, forma part d’un dels nombrosos discs LP que entre 1957 i 1964 va enregistrar pel segell Capítol. Aquests discs, considerats comercials, en el seu moment varen ser menyspreats per la crítica i varen passar per alt a molts aficionats. Gran error! Deixant de banda algunes rares excepcions, la majoria contenen interpretacions de primer ordre.Normalment, consten d’una exposició del tema, un o dos chorus de variacions improvisades i, en certs temes, algun solo dels seus acompanyants, els quals donen a Jonah Jones un suport eficaç i els solos que improvisen resulten més que acceptables. Només podem lamentar que la brevetat de la majoria d’aquestes interpretacions no permeti a Jonah Jones esplaiar-se del tot i al seu gust. Tanmateix, el disc LP al que pertany aquesta interpretació, Muted Jazz, és un dels que conté més peces on Jonah Jones pot desplegar amb més llibertat tot el seu talent i, justament, en aquesta peça pot fer-ho exhibint el seu potencial com a improvisador que, com veurem, no és poc.

Aquesta coneguda peça de Charlie Shavers té la típica estructura de 32 compassos amb pont i Jonah i els seus músics la interpreten en un tempo molt ràpid al llarg de no menys de deu chorus: el primer és l’exposició del tema; el segon es basa en un riff sovint utilitzat en aquesta peça per altres músics; a continuació, ve un chorus de piano de George Rhodes seguit d’un altre compartit entre John Brown al contrabaix i Harold Austin a la bateria; en el següent els quatre músics es van succeint tocant 4 compassos cadascun per aquest ordre: Jonah Jones, George Rhodes, John Brown, Harold Austin; a partir d’aquí i fins al final, la temperatura de la interpretació no para de pujar. Són cinc chorus amb Jonah Jones portant la veu cantant: el primer dels cinc, basat en un simple riff, serveix només per escalfar motors, però, a partir del següent, comença un veritable festival amb Jonah Jones totalment desfermat, improvisant les frases més volubles, mes audacioses, més excitants, incloent glissandos impossibles; tot plegat amb una execució tècnicament impecable, amb un punch sensacional i un swing increïble. Aquest darrers quatre chorus revelen la talla enorme de Jonah Jones com a jazzman, talla a la que no arriben, ni de lluny, altres trompetes amb molt més nom.