Aquesta interpretació està continguda en el disc LP Swing’s Our Thing, un dels dos discs que Johnny Hodges i Earl Hines varen enregistrar conjuntament.
La peça és una vella melodia d’estructura típica de 32 compassos amb pont (A, A, B, A) executada en un relaxat tempo mig, sobre el qual els músics es gronxen recolzant-se en la ferma, però flexible, pulsació de Sam Woodyard a la bateria. Hodges i Hines són els únics solistes en els dos chorus que comprèn la interpretació: en el primer, Johnny Hodges fa “cantar” de manera deliciosa la melodia en l’exposició del tema i deixa a Earl Hines que toqui el pont al piano; en el segon, Hines improvisa en la primera meitat i deixa a Hodges que lideri la segona meitat i la coda. Es una interpretació senzilla, sense pretensions, i tanmateix, dintre de la seva simplicitat resulta jazz del més bo, melodiós i swingant, interpretat per dos dels gegants d’aquesta música. Cal res més?